La cultura no val res
La cultura no val res

Poeta i cantautor són dues paraules que defineixen a la perfecció aquest cantant madrileny. Fent musica des de l’any 1997 no ha parat fins l’actualitat, i ja porta carregats a les espatlles vint anys de cançons.

Narradora d’històries, la seva obra és famosa per ser melodiosa i melancòlica. Permet que el públic s’identifiqui amb cada paraula de les lletres, ja que una de les seves característiques, és que les cançons són properes i parlen de temes actuals. Dins del seu repertori hi trobem també la cançó protesta, encara que sempre conservant la seva profunditat melancòlica tant intrínseca dins les seves lletres.

El seu estil fa recordar a Sílvio Rodríguez i a Joaquín Sabina. De fet, no dubta a mencionar-los en alguna cançó com Agua y aceite. Cal destacar que justament la lletra d’aquesta història cantada les va escriure el seu pare Rodolfo Serrano, també poeta. Tant gran és la seva influència a aquests dos enormes cantautors que fa versions d’algunes de les seves cançons.

Un ple al concert de Barcelona

Noves generacions s’han sumat i s’han emocionat amb les melodioses cançons d’Ismael Serrano. Ho vam poder comprovar dins del concert de Barcelona per la gira dels vint anys de professió.

Concepte preciós i fantàstic de l’escenografia, representava unes golfes on el propi Ismael havia anat guardant ple de records durant aquests vint anys. Les cançons s’introduïen a través de converses filosòfiques i amb un toc d’humor amb una rosa engabiada dins d’una capsa de vidre. Feia recordar al Petit Príncep, on cada cançó era un viatge per un planeta i una història diferent. Un petit príncep que el divendres va complir 44 anys i els va celebrar de la millor manera possible: cantant amb un públic entregat i rebent un harmoniós i multitudinari Cumpleaños feliz. Els músics de la banda que es trobaven sobre la teulada de les golfes tampoc van deixar indiferents: Jacob Sureda al piano va ser fascinant, seguit del violoncel, bateria, percussions i guitarra que no es volien quedar enrere i donaven marxa a les cançons més animades. Quan va cantar “Papá cuéntame otra vez” el públic va aplaudir fortament, ja que Ismael Serrano va aprofitar l’avinentesa per denunciar les injustícies que estan succeint actualment a Espanya. Aquesta va ser l’última cançó de la llista oficial, però els espectadors del concert no es van quedar satisfets i van demanar fins a tres visos. Espectacular escenografia, llums i efectes especials. Potser Ismael Serrano és el protagonista, però tot l’equip que acompanyen al cantant durant el recorregut de la gira hi tenen un paper fonamental. Et feia submergir en un conte explicat pel cantautor. Era un conte dolç i alhora amarg, tendre i dolorós. En definitiva, si més no, la melancolia que defineix aquest poeta madrileny.

Per Clàudia García.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR