La cultura no val res
La cultura no val res

Winter never feels truly at home in New Orleans. An unwelcomed visitor that shows up long enough to remind us of what we’re missing, then leaves us just in time for us to forget again. Lawson –

A Love Song for Bobby Long ens ofereix una visita a l’Amèrica profunda a través d’un història de decadència i redempció on hi ha esperança per les segones oportunitats. Es tracta de l’adaptació de la novel·la Off Magazine Street de Ronald Everett Capps per Shainee Gabel, una directora que s’estrena fora del gènere documental.

A Love Song for Bobby Long o Una canción del pasado traducció en estil lliure on les hi hagi, arranca quan la Purslane, Pursy, torna a New Orleans al morir la seva mare amb la que gairebé no tenia relació. Allà descobrirà que ha de compartir la seva herència, una casa ronyosa, amb dos personatges amb similar nivell de decadència, l’ex-professor de literatura Bobby Long i el seu aprenent,  Lawson Pines.  Ambdós viuen en mode autodestructiu-passiu tapant-se els ulls a la realitat mútuament.

La pel·lícula és un punt predictible i els elements indies semblen posats seguint una recepta. Però tot i aquesta previsibilitat d’elements i narrativa la història posseeix una bellesa, en sentit ampli que fa que valgui la pena veure-la.

Bàsicament aquesta és una pel·lícula que destaca per la manera en la que capta una atmosfera, havent plànols exteriors on pràcticament pots olorar l’escena. La pel·lícula rodada a New Orleans va saber aprofitar la localització i una fotografia sublim que destaca la bellesa i singularitat de l’entorn. Pluja d’estiu, aire estancat, vegetació a la caiguda del sol… són alguns dels moments d’atmosfera en la que et pots introduir, palpable.

Cal destacar en segon terme les actuacions dels tres personatges de l’obra, en primer lloc Scarlett Johansson , actriu que respira sensualitat i que en aquesta pel·lícula ens demostra un cop més que un cos destinat al pecat no està contraindicat amb ser una grandíssima actriu. John Travolta, Bobby Long a la pel·lícula, fa una de les millors actuacions de la seva carrera, creant un personatge que fa d’una redempció anticipable quelcom sincer. Per últim, tenim a Gabriel Macht , actual protagonista de la sèrie Suits  que aporta el contrapunt necessari a aquest triangle de personatges.

La recepta d’elements indie introduïts és llarga però cal salvar-ne dos elements: la banda sonora i les cites de llibres. De la banda sonora destaquen per ser essència de la pel·lícula: My heart was a Lonely Hunter, Washborn Lisa  i Someday; i de les cites que salpiquen la obra només dir que tot i poder semblar un tant forçades en algun moment no deixen de ser grans cites que enriqueixen el guió.

En definitiva; noies perdudes que troben un camí fen també que el trobin altres, autodestrucció a base d’alcohol i llocs amb encant on tots els personatges principals i secundaris  van al mateix bar, són coses que ja hem vist i que en aquesta pel·lícula evolucionen com caldria esperar, tot i així un paisatge, una música i tres bones actuacions fan d’aquest un viatge recomanable.

La pel·lícula la podeu trobar a la xarxa de biblioteques

Per Olga Tc – Reality Bites  & Image Bites

@Ol_Ladyloquita

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR