La cultura no val res
La cultura no val res

…or how I stop worring and love the bomb” head line de la pel·lícula.

Gentleman, you can’t fight in here! This is the war room!” War Room Scene

Un cop acabat l’escàndol ‘Lolita’, el realitzador Stanley Kubrick es va desfogar amb una pel·lícula que volia denunciar, a traç gruixut, la guerra freda i el que podia significar per a la humanitat. Si al principi volia adaptar la novel·la “Red Alert” de Peter George, de forma fidedigna, al final en va fer una versió que va resultar en “Dr. Strangelove”, una brutal comèdia política satírica; segons paraules del New York Times, “la broma macabra més xocant que mai hem trobat”.

Amb l’excusa de la crisi nuclear, el realitzador aprofita per pentinar els tòpics catastròfics amb deliri: la incompetència, tenyida d’egocentrisme, dels polítics per a gestionar crisis; el domini que tenim de les màquines i l’amenaça que suposa que les seves decisions no es vegin condicionades per la voluntat dels homes; l’amenaça nuclear; l’amenaça de la guerra freda… quatre temes que vindrien a ser les quatre cares d’una moneda… les quatre cares d’un dau…#ésigual, algo amb quatre cares!

Diem que la peli és d’Stanley Kubrick per què fa molt de cinèfil dir el nom del dire… però si algú mereix la propietat de la peli és el protagonista… el protagonistes… vejam, com diríeu a algú que fa tres dels principals papers de l’obra? #curiositatscuquis Doncs be, el que dèiem, Peter Sellers es guanya el sou interpretant al president dels Estats Units, Merkin Muffey, gestionant com bonament pot la imminent crisi nuclear; l’Oficial anglès Lionel Mandrake, encaparrat en convèncer al General americà Jack D. Reaper (#noesbroma, es diu literalment Jack L.Esbudellador) que retorni de la seva conspiranoia i anul·li l’atac nuclear; i l’inefable Dr. Strangelove, ex científic nazi, ara a les ordres del mon lliure, amb un tic irrefrenable d’estendre el braç dret cap endavant, l’autèntic savi boig. Per què un actor per tres papers? Tant malament anaven de pressupost? Sembla ser que l’Stanley només confiava en el Peter per representar tres papers tant ‘seriosos’ amb una aurèola còmica que deixa en aquest Limbo ambigu entre el drama i la comèdia tota la pel·lícula. Un paperàs… tres paperassos #bingo

Però anem al panyo… de què va la peli? El General americà Jack D. Reaper està convençut que els russos estan envenenant l’aigua dels americans; ho sap per que la seva virilitat es veu afectada… #deveritat. I decideix llançar un atac nuclear als russos. Tot normal fins aquí… Quan el president americà, Merkin Muffey, reuneix a la Sala de Guerra, el millor dels assessors; aquí es fa palesa les misèries del poder. Tenim opinions per a tot: ja era hora; ostres, es que morirà molta gent; total son russos; es que ens pot caure un contra-atac…. tot segueix normal… Res, que millor li expliquem als russos el pollastre. Èpica l’escena de la conversa per telèfon entre el president i el mandatari rus, a altes hores de la nit… sembla que no del tot sobri… intentant entendre el que, literalment, li està a punt de caure a sobre…

Doncs, res, que els russos si tenien un pla de contra-atac. Merda. Que si detecten avions americans, la maquina del judici final s’activarà automàticament… #ohoh… Aqui pillem tots; autèntic exemple de dilema del presoner, col·laborem o ho enviem a pastar fang tot? Cal consultar al Dr. Strangelove com sortir-se’n si no en sen podem sortir. Sembla que la proposta més convincent és tancar a tots els prohoms, els de la Sala de Guerra es clar, amb 10 dones cada un per repoblar la terra després de l’Holocaust… I ja no us explico més, que seria #spoiler…

Val a dir, com ja crec que haureu intuït és que gran part de la sàtira passa per una ingent quantitat de bromes i comentaris de tò sexual #dosrombes algunes dignes de pati d’escola, d’altres sofisticades, totes hilarants. Des dels noms dels personatges a les sigles dels codis secrets o contrasenyes… cal estar atents.

Valgui com a anècdota: arriba a la una, grande y libre España una pel·lícula sobre el cataclisme nuclear provocat per la guerra freda. Comèdia o drama? Qui és l’heroi i qui el Villanu? Ara no ens posarem tontos en intentar interpretar la peli, quan podem fer que expliqui el que podem, no? Què no pot fer un doblatge magistral, no? Si més no, això van pensar els ínclits mestres de la censura d’aquesta pell de toro. I d’aquí va néixer “Teléfono rojo, volamos hacia Moscú”, un intent de convertir una sàtira en una peli seriosa al servei de la propaganda, eliminant al·lusions compromeses i moltíssimes d eles bromes, i que va resultar infumable i un fracàs fins que es va recuperar, cap els anys 80, la versió original en anglès i, val a dir, en satíric #justíciapoètica.

I valgui com una altra a anècdota: la peli s’havia d’estrenar el 22 de novembre del 63… dia de l’assassinat de Kennedy a Dallas… #malrotllo i, evidentment, es va ajornar. Comencem amb mal peu…

Un últim apunt, abans d’acabar, sobre la darrera escena, icona gràfica del segle XX: el Comandant T.J. “King” Kong aconsegueix alliberar la bomba de l’avió, in extremis, i se’ls veu a tots dos caient cap a la pèrfida URSS, qual genet i cavall desbocat… o com un home amb un d’aixonses impressionant… cadascú el que li faci més gràcia, tu…

Apali, que gaudiu de l’hivern nuclear… winter is coming que deia aquell altre…

Podeu trobar la Pel·lícula “Dr. Strangelove, … or how I stop worring and Love the bomb”, i la seva versió doblada a l’espanyol “Teléfono rojo, volamos hacia Moscú” a la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR