La cultura no val res
La cultura no val res

25 març, 2017
Entrevista a Pavvla

image

PAVVLA (pronunciat com a “Paula”) és el projecte musical de l’actriu i compositora Paula Jornet (Barcelona, 1996). Però aquest no és un projecte musical d’una actriu que vol cantar. És el projecte musical d’una Músic – en majúscula i negreta – que destaca per la seva qualitat compositiva i la seva sensibilitat davant del micròfon, i que va començar la seva carrera pública a la televisió actuant. Però fa anys que Paula Jornet (PAVVLA) ho té clar: ella vol fer música i així ha estat. Aquí és on comença la seva carrera musical.

Ella serà l’encarrega d’obrir els Vespres de la UB el proper dijous 02 de març.

-Primer de tot, ens agradaria saber que representa per a tu obrir aquesta edició de Els Vespres d’Hivern de la UB. Que podrem veure en aquest concert?

Poder tocar a Paraninf és tot un honor, i més encara obrir aquesta edició de Els Vespres d’Hivern de la UB. Estic molt contenta i molt agraïda per aquesta oportunitat, i més encara ara que sé que hem esgotat totes les entrades! Aquest concert podreu veure el concert que hem estat fent aquests mesos de gira amb algunes sorpreses i alguna cançó nova.

-Ara ja fa 3 mesos que va sortir al carrer el teu primer treball “Creatures” En aquest punt, quina valoració en fas: de la resposta del públic, de la crítica dels mitjans, etc…

Estic molt contenta i molt orgullosa de la feina feta fins ara. No m’esperava per res valoracions tan bones. Des que varen sortir els primers dos singles, Skin i Young, la resposta ha estat més del que m’hagués pogut imaginar quan estava a l’estudi produïnt els temes. La veritat és que em sento molt afortunada que la gent li agradi Creatures. L’Aleix Iglesias (productor) i jo, vam gaudir molt fent-lo, i veure com la gent gaudeix ara escoltant-lo és preciós, m’emociona sempre que hi penso.

-Aquest 2017 serà el de presentació del disc: els teus directes seran com el que podrem veure el proper 02 de març? 

Sí! Normalment vaig amb banda, com el 2 de març, tot i que a vegades també toco en acúsitc, jo sola, amb la guitarra i un teclat petit.

IMG_3304-1024x683

-A banda de Catalunya, tens concerts per Espanya i per USA! Explica’ns com és que podran veure’t per Austin.

Tenim la inmensa sort de tocar al festival SXSW (South by south west), aquest març. Fa uns mesos varem presentar el projecte al festival, ja que és un festival internacional que fa anys que seguim (els del segell, Luup Records i jo). Vam enviar la sol·licitut sense esperar massa, és cert que hi van molts grups a tocar, però personalment, no pensava que ens agafessin per res!

Fa uns tres mesos estavem a Madrid a punt de tocar a la sala Berlanga i ens van trucar dient que ens havien seleccionat pel festival!!

Encara sembla irreal, suposo que no seré del tot concient fins que no acabem tots els bolos a Austin.

-Que sents que et diuen “promesa de la música independent del nostre panorama”: Responsabilitat? Orgull? Satisfacció?

M’ho prenc com un gran elogi. No em vull atribuïr aquest “títol” ni molt menys. L’any que ve sortirà algú altre que serà més innovador que jo i la promesa passarà a ser ella o ell. I no ho dic com algo dolent, trobo que ha de ser així, és necessari, que la música que creem a casa evolucioni, juntament amb el públic.

Tampoc sento cap responsabilitat. Jo el que sé fer és crear; música, històries, lletres o melodies. Si a la gent li agrada, genial, és un extra! Però creo per necessitat i per mi, si m’ho prenc com a feina o responsabilitat no em surt. Dit això, em sento molt afortunada, he tingut molta sort amb aquest camí que estic vivint ara i que algú pensi que jo pugui ser la “promesa de la música independent del nostre panorama” m’omple el cor de felicitat, ja que suposo que vol dir que la feina que faig és apreciada, i és bonic que t’ho diguin.

p3-1024x678

-El teu primer disc la produït l’Aleix Iglesias: com ha sigut treballar amb ell?

Des del primer moment ha estat molt fàcil treballar amb l’Aleix. L’àlbum no seria l’àlbum sense ell. És una passada de productor.

-Per la gent que encara no et coneix: que pot esperar quan escolti la teva música?

Sempre dic que Creatures és un àlbum fosc amb alguns destells de llum que l’iluminen a estones.

-Per últim: La cultura no val res

La cultura val molt! Per a mi la cultura és el plaer i el privilegi més gran que tenim els éssers humans. Darrere de qualsevol indústria que treballi amb o per la cultura, hi ha gent amb moltes ganes de crear, d’emocionar, d’entretenir i de fer pensar. Quan es diu que la cultura hauria de ser gratuïta, s’està desvalorant la feina dels músics, escritors, directors, actors, guionistes, tècnics de llum, escenògrafs….podria continuar així durant hores. Darrere d’un espectacle o de qualsevol tipus d’obra d’art, hi ha un treball molt gran que obviament requereix ser recompensat. Igual que l’informàtic cobra per arregral ordinadors, l’artista ha de cobrar per fer la seva feina. Quan no s’inverteixen diners a canvi de cultura, la qualitat del producte serà inferior a la que podria tenir, per raons òbvies. Malauradament vivim en un país que això passa molt. A la cultura no se la valora prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR