La cultura no val res
La cultura no val res

Per Laia Iñiguez (@thelaiaib)

Peter Vives (Barcelona,1987) aterra a la comèdia amb “Mil coses que faria per tu” el pròxim 2 de juny i n’ha volgut parlar amb els seus seguidors entre vermuts dins del cicle Aperitivos con Cinzano en un ambient distès en mig de la Ciutat Comtal.

Vives també és conegut per projectes internacionals com un paper a The Cheetah Girls (Disney Channel) o sèries de televisió com La Riera (Tv3), Velvet (Antena 3) y El tiempo entre costuras (Antena 3).

Hola Peter, explica’ns, has volgut parlar de la teva nova pel·lícula.

Bé, vinc a prendre un vermut i també que em preguntin per Nit i Dia, la sèrie que estem fent ara els dilluns a TV3 que crec que té una qualitat molt guai, és una de les sèries que estic més orgullós de formar-ne part. Hi ha sèries que fas que dius “no la veuria mai, aquesta”. M’agrada molt la primera temporada [de Nit i Dia] i és guai estar a la segona.

Quin paper fas a Nit i Dia?

Nit i Dia és una sèrie molt curada, amb molts personatges però té recorregut i la meva aportació és que sóc una de les peces per blanquejar els diners dels polítics corruptes. El polític ven quadres meus a preus desorbitats per pagar favors a empreses. Llavors per a mi és un avantatge, m’estan valorant molt, a la superfície sembla que un quadre meu val 50.000 euros en comptes de 500. I el meu personatge en un inici estava feliç, per aquesta projecció internacional de la seva obra i ara té molts dubtes si realment és bo com a artista, si es mereix aquesta fama, aquest èxit i ara, evidentment, se sent una mica comprat i molt poc lliure.

 

 

 

 

 

 

Ha estat un repte per a tu fer aquest personatge?
Sí, a més per que tenia poc temps. Originàriament havia de fer un altre personatge, va fallar un actor i em van posar a mí. En aquest sentit va ser un repte i per que mai havia interpretat a un pintor. Vaig tenir una reunió un matí al taller del pintor que va fer els quadres que a la sèrie representa que són meus i vam tenir una conversa molt interessant sobre l’art, com comença a pintar, sobre tot el procès. I també tot el tema físic, com pintes un quadre, on has de tenir la model… si ets dretà, has de tenir la model a l’esquerra, sinò t’agafa mal de mà. Com mirar, aclucant els ulls quan mires la model per veure on és tota la llum. Mil detalls que em van ajudar a veure el món des de un punt de vista de pintor. Són molt més viscerals que un músic, el pintor és de tocar. Jo he fet piano més que pintura, l’art el veig diferent.

Sempre et documentes així pels personatges que interpretes? Com per exemple, a Tiempo Entre Costuras, que feies de periodista.

I espía. En aquell sí que em vaig formar. El personatge era deu anys més gran que jo, volia saber què feia una persona que estar a l’estranger, que viatja, que viu en constant perill i prenent una identitat que no és la seva. Com l’actor, que pren una identitat que no és la seva. I vaig jugar-ho bastant com una guineu, utilitzant els ulls, per estar a l’aguait de tot. [el personatge]Es una persona molt desperta i molt ràpida.

Parlem ara de la pel·lícula que estrenes el 2 de juny, Mil coses que faria per tu.

Esgotador, el rodatge. Perquè avui en dia es fan uns plans de rodatge molt apretats. En quatre setmanes la vam fer tota. Tenia jornades de 12 hores, va ser esgotador en aquest sentit però va servir per a sentir-me còmode en aquest nou terreny que és la comèdia. Que independentment com quedi la pel·li, jo m’ho vaig passar molt bé. Te’n adones que a l’hora de fer drames et menges molt el coco, però la comèdia és això i el tempo. Has de patir de veritat per a que fagi gag. El meu personatge, en Dani, està patint molt tota l’estona. El que et jugues és molt més gran amb la comèdia. Al exagerar una mica el que sent el personatge, tu estàs molt més despert.

Has fet teatre, has declamat a Tenessee Williams, què prefereixes, teatre o televisió?

Depèn el projecte. El teatre té una recompensa inmediata, amb un caliu que veus la resposta, estàs ACTUANT perque hi ha una reacció. Per que sigui actuar, hauria d’haver al menys una persona de públic. A la televisió està dies després, anys després… Et concentres només amb la feina i el feedback, és a dir, l’emissió, part de la feina es fa més tard. També amb el teatre tens més adrenalina de fer tota la feina cada dia. No sé amb què em quedo.

Encara que el govern anunciés la baixada de l’IVA cultural, la cultura no val res?

És divertit. Et trobes que et diuen “ah, tu ets actor, això ho faries gratis no?” Hi ha càstings que et diuen, “no paguem res”. Però per altra banda arribes a un punt que és com que recompensa massa, però la gent té la sensació que estàs fent això per gust. Però hi ha un punt que és cert, és molt fàcil estimar aquesta feina i que la faríem gratis molts de nosaltres. Però si ens recompensen econòmicament per la feina, molt millor i podem dedicar-li més temps. Es veritat que tots tenim una part artística però també hem de tenir una part de tocar de peus a terra. Jo tinc sort de poder dedicar-me a això però la majoria d’actors (només un 20% viuen a Espanya), la majoria han de tenir una part no artística que és la que els dóna el sou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR