La cultura no val res
La cultura no val res

7 setembre, 2014
ENTREVISTA A PAULA BONET

image

Il·lustracions que emocionen i ens recorden a moltes de les coses que sentim i vivim el nostre dia a dia. Així ens fa sentir Paula Bonet amb la seva feina. Valenciana i resident a la ciutat de Barcelona, aquesta noia pèl-roja cada vegada és més coneguda a casa nostra i se li reconeix la seva feina, sobretot per la xarxa on és tot un fenomen.

 

  1. 1.    Com passa una professora de literatura a dedicar-se a la il·lustració?

Realment era un pintora que momentàniament es va dedicar a donar classes de literatura. Vaig estudiat Belles Arts, i durant molt temps vaig estar pintant a l’oli. Tenia un taller al barri de El Carme, a València, i treballava alhora a una agència de publicitat fent disseny gràfic. Amb el començament de la crisi, cada vegada tenia menys encàrrecs de retrats i em vaig quedar sense la feina a l’agència. Llavors vaig pensar que la docència podia ser una bona opció. Em considero una persona molt passional i vaig pensar que si m’havia de preparar unes oposicions millor que fossin d’alguna cosa que em motivés i em vaig decidir per la literatura castellana. Finalment vaig estar quatre anys dedicant-me a això. Però, quan vaig començar a penjar els meus dibuixos a internet, que tot va començar com un joc amb les meves amigues, em van trucar de sobte del “Bestiari Il·lustrat” i de París de la “Shakespeare and Company”. Va ser llavors quan em vaig plantejar deixar de banda la pintura a l’oli i dedica-me al dibuix! El dibuix és molt més fresc i es pot plasmar en diferents suports, en canvi l’oli era molt més seriós. Realment, el què faig ara és molt gratificant!

 

  1. 2.    Com descriuries la teva feina? Són dibuixos, il·lustracions, composicions?

Hi ha vegades que són dibuixos i hi ha vegades que són il·lustracions. Una il·lustració es fa per acompanyar un text i el més important és el text, la il·lustració només li acaba de donar el significat. Moltes vegades m’agrada combinar dibuix amb text, i intento que hi hagi un equilibri entre els dos. Però al haver pintat a l’oli he heretat una basant de pintora, que es plasma amb els dibuixos que faig i que van sense text. Per últim, també hi ha les il·lustracions que faig per encàrrec, per exemple per acompanyar els textos d’una revista o un diari, i que en aquest cas serveixes per reforçar el text.

 

  1. 3.    Normalment les teves il·lustracions van acompanyades de text, però d’on surten les paraules que els acompanyen?

Al principi com era una cosa molt íntima, agafava fragments de llibres o cançons que m’agradaven, perquè no havia de transcendir. Quan la gent va començar a compartir els dibuixos, però, vaig pensar que havia de tenir més cura. Ara que en sóc més conscient vigilo molt més amb els textos. Les primeres imatges que vaig penjar a la xarxa he intentat esborrar-les per respecte als autors dels textos. Ara intento demanar permís a la gent que ho ha escrit, o són textos d’amics escriptors, i en algun cas són textos meus, ja que ara m’estic animant a escriure. En Carlos Marzal, per exemple, m’ha dit que amb els seus textos puc fer el que vulgui, o a la Maria Leach o a l’Estel Solé  (ara matexi estic il·lustrant el seu nou llibre de poemes. Sortirà per Sant Jordi i es titula: ‘Si uneixes tots els punts’. El publica Galerada)”

4.    Com treballes? En què t’inspires?

Sempre intent-ho fer-ho meu, de les coses de la vida quotidiana en surten moltes idees. Poden ser coses molt normals, que tothom pot sentir, però que no en som conscients que les sentim. És estar una mica més atenta a la vida real i al què ens passa. Jo miro, i intent-ho fixar-m’hi una mica més, no té gaire mèrit! El que més em pot inspirar és un llibre, una pel·lícula o una conversa fent una copa de vi. També penso que tot beu de tot, i encara que jo intento evitar fixar-me amb altres il·lustradors, a vegades no ho puc evitar. En Guim Tió, per exemple, m’encanta!

 

  1. 5.    Moltes vegades els teus treballs són autoretrats, perquè? Significa alguna cosa? No t’atreveixes a pintar a l’altre gent?

És mes senzill dibuixar-me a mi mateixa, i per molt motius! Primer, perquè abans vivia sola i era molt fàcil agafar la càmera i fer-me jo mateixa una fotografia, ja que si tinc una idea l’he de dibuixar en el moment! Si has de trucar a gent perquè vingui a casa a fer-se la foto, ho retarda tot! Un altre motiu és que jo no m’enfadaré amb mi mateixa si em faig el nas més gran o no m’assemblo al dibuix. M’és més senzill, perquè em tinc a l’abast sempre que jo vull.

Normalment el que dibuixo és alguna cosa que jo sento, i per tant també m’és molt més fàcil transmetre-ho a través de mi. Tothom que fem coses relacionades amb l’art i que surten de dins estem fent autobiografia, encara que hi hagi gent que ho negui.

 

  1. 6.    Les teves il·lustracions es caracteritzen per les galtes vermelles…

Mira, això surt de la pintura a l’oli perquè durant un temps em vaig obsessionar pel color vermell. Vestia de color vermell, buscava textos que parlessin d’aquest color, etc. I un molt bon amic, pel meu aniversari em va regalar una capsa de sabates plena de tubs de pintura a l’oli de tots els vermells que hi havia al mercat; alguns més terra, alguns tirant més a ocre… Llavors vaig estar tres anys pintant-ho tot amb vermells i negre, perquè un cop entres de ple en un color costa molt sortir-ne! Quan vaig començar a dibuixar, per mi una línia negre era apagada, faltava força i color! Per tant, podríem dir que és una seqüela d’aquella obsessió.

 

  1. 7.    Has tingut força projectes últimament, no? I quins tens en ment?

Per una banda hi ha el llibre “Llegeix-me”, que el vam presentar el passat 9 de gener. En aquest cas no ha estat el cas que hi hagués una historia i un editor que busquessin un il·lustrador, que és el més habitual, sinó que hi havia un editor que va veure un dibuix meu (el dibuix de “la Ç”) i va voler saber qui havia dibuixat allò i qui havia escrit aquell text.

Curiosament, aquest dibuix també va sortir d’una conversa. Jo estava passant per un moment emocional dolent i llavors vaig conèixer  l’Amaia Crespo perquè em va contactar. Em va dir que ella havia publicat dos llibres infantils i li feia il·lusió fer alguna cosa més gran, com el llibre que hem fet. Un dia em va explicar una història molt bonica just abans d’agafar un avió, i durant el viatge hi vaig estar donant moltes voltes, fins que ho vaig resumir amb aquesta història. Anava a visitar uns amics que feia temps que no veia, i al baixar de l’avió ells havien fet plans, però els vaig fer anar cap a casa perquè els hi havia de fer les fotos! …i d’aquí va sortir el dibuix.

La història, finalment, ens l’hem inventat entre els tres, l’Amaia, el Ricard i jo. L’editor mai apareix enlloc, perquè és molt tímid i reservat, però el seu nom també hauria de sortir a la portada del llibre. L’editorial ha arriscat molt. Ell ens va proposar de fer el Verkami per poder finançar millor el projecte i al final vam acabar guanyant més diners dels que necessitàvem!

 

D’altra banda també he fet una col·laboració amb el diari Ara. Ells volien començar l’any amb el nou suplement cultural, el “Play”. Com que volien fer alguna cosa original van apostar per escollir set persones per les que aposten i en van fer set entrevistes amb profunditat. Com que una de les entrevistades era jo, sóc il·lustradora i els hi agradava la meva feina, em van proposar de fer la portada i va ser molt xulo.

Ara tinc forces entregues d’encàrrecs particulars, i a més estic amb Inspira que treuen el nou CD ara al febrer i els hi faig la portada del disc. I a banda, estic preparant uns tallers que es faran aquí a Barcelona Visions, un a Porto i un altre a Pamplona. I a més a més, diferents murals, que porten feina! (riures)

Tambè hi ha la imatge gràfica i els decorats de la comèdia musical del Joe DiPietro i el Jimmy Roberts ‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’ que dirigeix l’Elisenda Roca i que estarà al Poliorama a partir del 14 d’aquest mes de febrer. Tots els decorats estan il·lustrats i van projectats en un ciclorama.

  1. 8.    I què s’ha de fer si algú vol que el dibuixis?

Doncs m’han d’enviar un mail i jo els contesto i els dic quins són els preus. Llavors necessito que em passin algunes fotos i a partir d’aquí escollim el format i fixem una data, i ja està!

 

  1. 9.    Ara, també estàs començant a comercialitzar amb la teva feina: samarretes, fundes per mòbil, bosses…

Sí, però d’això no en faig negoci, tot i que m’agrada anar pel carrer i veure algú amb una samarreta d’una il·lustració meva. Realment no és un negoci, però fa molta il·lusió.

 

10. Per acabar, per tu la cultura és…

Per mi la cultura és la forma de mirar de cadascú. És indispensable, necessària i és quelcom que tothom hauria de valorar moltíssim, encara que malauradament no siga així perquè des de ben petits se’ns educa d’una altra manera, dirigint la nostra mirada cap a una altra banda per fer-nos pensar que “el més important” són altres coses.

 

Per Cristina Grané.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR