La cultura no val res
La cultura no val res

Quan arriba l’estiu apareixen moltes recomanacions literàries. L’estiu passat molts recomanaven “Éramos unos niños” de Patti Smith. L’autora és com un personatge d’Auster de muntanya russa. Avui està enfonsada en la misèria i, de sobte, és rica i famosa. Però entre els seus origens humils i el seu èxit esclatant, hi ha el procés que la porta on avui se la coneix i això és del que tracta el llibre. A “Éramos unos niños” Patti Smith parla de drogues, sexe i rock and roll i més enllà d’això de literatura, art i sobretot d’amor. L’amor que ella va sentir pel fotògraf i amic Robert Mapplethorpe.

Patti Smith i Robert Mapplethorpe es van conèixer el 1967, després que ella arribés a Nova York. La seva amistat es va forjar gràcies a un cúmul de coincidències. Quan ella, que vivia en un altra ciutat, anava a agafar l’autobús que l’havia de dur a Nova York se’n va adonar que no duia prou diners pel viatge. Desesperada es va tancar en una cabina de telèfons impotent i sense saber què fer, i allà va trobar, com per art de màgia, un moneder oblidat amb prou bitllets per pagar el viatge. Un cop a Nova York va dormir molts dies en carrers i parcs fins que va trobar una feina en una botiga on va conèixer un client que era en Robert Mapplethorpe. Després d’aquell primer cop, el destí els va unir passats uns dies. Una nit  per poder menjar Patti Smith s’havia deixat convidar a sopar per un senyor. Quan el senyor ja li estava proposant anar a fer una copa a casa seva,  va veure en Robert que, en aquell moment, passava per allà. Per escapolir-se de la incòmoda situació, li va demanar que simulés que era el seu xicot. A partir de llavors mai més es van separar. Van viure junts primer com a parella i després com a bons amics.

Patti Smith i Robert Mapplethorpe sobretot van compartir l’art, la llibertat i la forma de viure. Com a bons amics també van compartir les misèries i les alegries. Era l’època de la la guerra del Vietnam, de Joan Bae i Tim Hardin, dels hippies i de la LSD. El llibre de la Patti Smith són les seves memòries quan ell encara no era fotògraf i feia collages i ella escrivia alguns versos però mai se li havia passat pel cap passar-se al sector de la música. Tot i l’evolució diferent dels dos amics mai hi va haver enveges i sempre es van ajudar i això que van passar gana, fred i desesperació. Aquest llibre és un homenatge a l’amistat i a aquells meravellosos anys.

Troba’l a la xarxa de biblioteques.

Per Laura Juanola (https://laurajuanola.wordpress.com/)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR