La cultura no val res
La cultura no val res

“És Nadal i a casa, prop de l’arbre el tió somriu als nens”….així comença la nadala que està inundant les xarxes de sentiment nadalenc. Joan Dausà i els tipus d’interès interpreten aquesta melancòlica, enganxosa i preciosa cançó amb Sara Pi. El 2012 ha estat un any gairebé perfecte pels dos i hem volgut parlar amb ells perquè ens expliquin com ha estat treballar junts i què els hi depara el futur!

 

L’èxit de la cançó està creixent per moments, però de qui va ser la idea de cantar junts? Qui li va proposar a qui?

Joan: Bé, la idea va ser de “Joan Dausà i els tipus d’interès”, i mai més ben dit, perquè entre tots vam pensar amb quina veu i quina dona podia donar personalitat a la cançó, força però també tendresa. I d’una llista que va sortir ens vam quedar amb la Sara i li vam proposar. Després, a ella li havia de semblar bé, és clar! Finalment a ella li va semblar bé i es va sumar a la història. Oi Sara?

Sara:Sí, si. I jo encantada de la vida! Em va trucar l’Axel, que és el meu cosí i a l’hora és part de l’equip d’en Joan i component de Sidonie, i vaig acceptar de seguida!

Joan: La veritat és que estem molt contents del resultat. Ara estem escalfant motors perquè encara no és Nadal, però la gent ja està començant a fer córrer la cançó i l’objectiu era aquest. Crear complicitat en un moment bonic, però alhora complicat i nostàlgic, i una cançó era perfecte per fer-ho, per aconseguir-ho!

 

La cançó, com la descriuríeu? Cada català s’hi pot sentir una mica identificat amb la lletra i pot pensar perfectament amb algú de la seva família que ja no hi és…

Sara: La lletra és emocionant i descriu una situació que qui més qui menys l’ha viscut, no? Ja sigui la nit de Nadal, el dia de Nadal o Sant Esteve representa aquesta escena d’estar amb la família i pensar amb algú que ja no hi és. Desafortunadament hi ha molta gent que ha perdut a algú i això li toca la fibra.

 

Diuen que serà la banda sonora d’aquest Nadal…

Joan: Estem encantats, si és així, de formar part de la banda sonora d’aquest Nadal. Sí, sí… veurem també quina és la cançó de TV3, a veure si ens fa la competència…hahaha

 

La lletra, però, té una clara petjada d’en Joan, no? (trista, vaja…)

Joan: Algú va dir en una piulada al Twitter, quan vaig comunicar que estava fent una nadala, “Dausà + Nadal, drama assegurat!”(riures). Tot i així, hem lluitat perquè la producció musical encomani alegria i una mica d’entusiasme, i que la nostàlgia te l’encomani en alguns moments la lletra, però no abusar-ne. Que hi hagi aquestes petites pessigades que quan et despistes fan una mica de mal però que la imatge de Nadal sigui alegre.

 

El videoclip ha estat una clau més de l’èxit de la cançó, no?

Joan: La idea era fer un vídeo que no despistés de la història. Vam provar altres trames però al final se’ns en anava del recorregut del què explica la cançó. Per tant, vam dir, anem a favor de la cançó: cantem-la! I per això el vam fer així. Una de les claus del vídeo és el director, el Dani de la Orden, que és un jove talent director de cinema que té molt bon gust i amb aquest vídeo ho ha demostrat.

 

Dilluns que ve us podrem veure als dos al Palau de la Música a el programa “El món a Rac1″, junts o per separat?

Sara: Doncs les dues coses! Jo cantaré una nadala dins el meu projecte i després la nadala amb en Joan i “els tipus d’interès”.

Joan: Que per cert, avui coneixerà, perquè serà el primer dia que assajarem la banda i la Sara, tots junts!

 

Feu vacances de Nadal, o els cantants no en fan?

Sara: Jo la veritat és que m’he reservat tres dies com a mínim per poder descansar i desconnectar una mica de tot plegat. Volia ser fora de la ciutat durant uns dies. Però per la resta, treballant. Més que res feina d’estudi, estem regravant el disc, cançons noves, projectes de més d’estar a casa, no tan de bolos, que n’hi ha, però no gaires.

Joan: Per part meva, bastant tranquil. Estaré per aquí. Continuaré pensant amb nous concerts, això segur. Ja és oficial que el 18 de gener fem un concert “xulu” a la sala Apolo, i això també demana una preparació. Però no tinc bolos fins el 12 de gener i m’he guardat les vacancetes per estar amb els meus amics i la família. Per tant, estaré gaudint de les festes – després del Palau de la Música, es clar!

 

I quins són els vostres plans de cara el 2013? Com es presenta el nou any? Teniu projectes en ment?

Joan: En el meu cas sí. Ja tenim cançons gravades, encaminades a un segon disc que en principi ha de sortir després de l’estiu, encara que no ens volem comprometre a res. El que hem après en aquests mesos és que no pots planejar el què et passarà, sinó que és millor deixar-se emportar pels projectes que van apareixent. Per exemple, a l’estiu vam estar gravant una pel·lícula del “Jo mai, mai i altres històries” que s’estrenarà l’estiu vinent. Són coses que et sorprenen i per tant estem oberts a tot el què pugui passar.

Sara: Jo estic una mica igual que en Joan. Tinc material suficient per poder anar cap al segon disc, encara que no sé quan sortirà, perquè depèn molt de com vagin les coses, però la intenció és seguir fent música i no parar de treballar. 
Tu Joan, combines la faceta de cantant i la d’actor alhora. Com ho portes?

Joan: De moment ho combino, i bé! Segueixo fent tot el què ja feia i, a sobre, tot el “jo mai, mai”! L’avantatge que tinc és que totes les feines que faig són esporàdiques, no són feines de jornada completa. Per tant, pots fer moltes coses però que al final el temps el tens, és una qüestió d’organització. Mentre pugui seguiré fent tot el que faig.

 

I Arròs Covat com va?

Joan: Doncs molt bé. La crítica diu que la tercera temporada potser és la millor. Està molt ben treballada i es nota que l’equip està molt ben engranat. Funcionen d’una manera mecànica de creació d’històries, l’animació és molt més complexa. Ara ja s’està començant a plantejar si es fa finalment una quarta temporada.

 

Per tu, Sara, el 2012 ha estat un any esplèndid: t’ha conegut moltíssima gent, fins al punt d’arribar amb el teu àlbum “Burning” al numero 2 de l’iTunes, per sota d’Alicia Keys. Com el valores?

Sara: La veritat és que ha estat tot gràcies als mitjans, sobretot a la ràdio. Fins ara havíem estat picant pedra i picant pedra i no havia sonat mai la flauta. Ara sembla que mica en mica ens va coneixent la gent i això repercuteix, evidentment, amb bolos i amb ganes de treballar, perquè veus que hi ha una resposta molt gran de la gent, veus que els hi agrada la teva música. A l’iTunes vam estar al número 1 el mes de juliol per tota la repercussió que hi va haver després d’anar al programa de “El món a Rac1″ i ara jo suposo que gràcies a la cançó amb en Joan més gent ens ha conegut i per tant hem tornat a destacar. Jo mai havia cantat amb català i tampoc m’ho havia ni plantejat. Jo canto soul music i el català és com que no hi acaba d’enganxar. Però, ara me n’he adonat que perquè no? És la meva llengua al cap i a la fi.

 

Les xarxes socials per tots dos són essencials per comunicar-vos amb els vostres fans. I la cançó “Si ens veiessis” està corrent amb molta rapidesa per la xarxa. Suposo que també ajuden no?

Joan: En el meu cas són imprescindibles. Des de la definició del projecte que surt d’un vídeo viral, ja era una declaració d’intencions. Depenem de la vostra complicitat perquè això funcioni. La complicitat hi ha estat i ens ha empès a arribar amb la gent. Hem accelerat processos. Les xarxes socials et permeten no dependre dels mitjans, que després si s’hi sumen ja és la pera! La veu del poble ara encara té més poder per tirar-te amunt i fer-te notori.

Sara: per mi és una eina que l’has d’utilitzar perquè serveix per tenir el feedback directe de la gent i pots arribar a molt públic. Fins i tot dins de les xarxes socials pots fer una xarxa musical que té diferents braços: twitter, facebook, iTunes, etc.

 

Joan: Al cap i a la fi, és sobretot crear complicitat amb el públic. Si fas veure a la gent que t’ajuda a invertir per continuar fent música, pot funcionar.

Per vosaltres la CULTURA és:

Joan: Per mi és una manera d’obligar-se a créixer com a societat, de seguir avançant.

Sara: Si parlem concretament de la cultura musical, és una manera de fer gaudir a la gent i de tocar l’emoció d’alguna persona.

 

Per Cristina Grané.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR