La cultura no val res
La cultura no val res

Però ves pensant què és el que arrisques,

que poses en joc, tu, per estar content”

(Manel)

 

Quan un grup tanca el disc amb una cançó tant èpica com aquesta que ens regalen els Manel https://www.youtube.com/watch?v=I0EEQqjOxHc (cliqueu l’enllaç), potser val la pena parar i donar-li una ullada a la lletra:

Quan la derrota és segura uns dissimulen, uns capitulen
i jo competeixo.
Preneu seient, companys, parlarem de Bellesa.
Uns la busquen en els primers brots de la Primavera.
Uns juren haver-la vist en fórmules matemàtiques,
surant en l’harmonia de les esferes.
I uns altres la van trobar un dia que, per casualitat,
van saber donar sense esperar rebre,
o van saber tenir sense témer perdre…
Uns altres en l’interior d’una boca oberta.

I sabeu què?
Estic molt d’acord amb tots ells.
Estic molt d’acord amb tots ells.
Jo coincideixo amb tots ells
i competeixo.

Puc veure que aneu bellament armats per a la batalla!
I ressona allà on vaig l’esclat insolent de les vostres rialles!
I puc sentir com esteu conveçuts que els cors, sota les camises,
us bateguen amb forces que el món desconeixia.
Però, pobrets, ni sospiteu què està passant,
un bon amic us ho hauria hagut d’explicar,
vaig derrotar-ne molts abans millors que vosaltres!
Per ser el més graciós del ball, per ser el més agut i el més brillant,
per fer els comentaris més profunds, per fer els comentaris més banals,
per concentrar l’atenció dels ulls, per tots els recursos naturals,
jo competeixo.

Quan la derrota és enorme hi ha qui reconeix les forces de l’ordre i jo,
que competeixo.

I hem vist que teniu certs talents, és veritat, i que us van educar explicant-vos
que sou esplèndids, que sou especials, i que seria un crim no aprofitar-ho,
però temo que se us escapa la diferència entre un protagonista
d’una gran nit, d’una gran vetllada i un gran rival, un especialista.
Que aquí no es tracta de ser amable amb els nens!
Que aquí no serveix tenir una dona bonica!
Que aquí es tracta d’estar disposat a entomar una bala!
Que aquí es tracta de ser capità de iots que naufraguen!
Què podreu deixar enrere quan calgui? Què voldreu sacrificar a canvi?
Entregareu al vostre triomf tot el que us reclami?
Mirareu rient, doblant l’aposta, quan la vostra gent arrenqui a córrer?
De debò que us quedareu per aquí? Tindreu el coratge?

Jo, sabeu què? Crec que, en el fons, sou bons nens.
Sou bons xicots buscant una vida bona
i tard o d’hora voldreu aturar-vos,
jugareu a cartes amb amics, descansareu, assistireu a festes,
o xiulareu cançons que uns tarats hauran
escrit sobre les vostres gestes.
I, amics, la destral de guerra mai s’enterra;
s’amaga en el calaix més elevat del menjador,
es lloga per hores, es ven al millor postor,
se li diu a un germà que te la guardi una temporada,
es dóna al museu de seguretat més relaxada,
però mai s’enterra, mai s’enterra
i s’esmola en la fosca,
i s’esmola en la fosca,
i s’esmola en la fosca.

I de debò que em sap greu, però
potser m’agraden les vostres festes! Potser m’agrada el vostre estil!
Potser m’agraden les vostres feines! Potser m’agraden els plans que feu per l’estiu!
Potser m’agraden les vostres senyores, les vostres germanes, les vostres companyes de pis!
Potser m’agraden els vostres somnis! O potser no, potser he perdut l’interès pel camí.

Vinc impacient i capritxós, conec els teixits del vostre sistema nerviós.
Mireu on trepitgeu, temeu la foscor, que rebento autoestimes com si fossin sabó.
M’apropo content, si cal aplaudint. Sé picar una mà amb l’altra, sé fer riure amb un acudit.
Seré fill, amic, germà, company, veí de l’ascensor, amant, seré soci, seré fan…
Fins que un dia seré un desànim inesperat de l’esperit, una flaire a l’aire, un ambient enrarit,
el vent més tenebrós que pugui parir la nit, la còlera del cantant del grup català revelació del 2008, l’àngel negre de l’insomni, el monstre sota el llit!
Seré un udol que us deixarà la sang congelada!
Seré un infart, seré una trucada de matinada!
Seré el gran savi que us explicarà
la lliçó d’amb qui es pot i amb qui no es pot jugar.

I a hores d’ara ja no esperareu una celebració discreta.
Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d’una lluita igualada però,
si us hi fixeu, porto el somriure de qui s’aguanta una riallada.
Després capto l’atenció de qualsevol audiència,
fingeixo interès, adulo amb prudència
i narro el combat amb detalls, aturant-me,
deixant que la gent s’imagini la cara
dels pobres valents que un dia arribaven
com heu arribat vosaltres ara,
com heu arribat vosaltres ara,
com heu arribat vosaltres ara.

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda
i jo, que competeixo.

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda
i jo, que competeixo.
Que quan la derrota és tan clara hi ha qui busca lloc en una altra banda
i jo competeixo”

En resum, a paraules textuals del cantant, la cançó ens recorda que “Si competeixes acabaràs perdent. Al final aquest és el tema: si vius competint, la derrota t’espera en qualsevol cantonada. Si no vius competint, que és molt difícil, pots esperar altres coses de la vida”.

Potser ens ho hauríem de replantejar. Potser hauríem d’educar sense parlar de competències. Potser hauríem de buscar aquestes altres coses de la vida. Potser hauríem d’educar parlant de cooperació. Potser així ens aniria millor, o potser no, però potser ho podríem intentar. Potser podríem entendre que és millor sumar junts que restar separats. Potser podríem fer la vida més amable. Potser, potser, potser…

Potser si l’última cançó d’un disc és d’aquestes magnituds, val la pena escoltar la resta de cançons que el componen i veure com han arribat fins aquí, i tindre un paper i llapis al costat per si hi ha alguna d’aquelles frases que us ressonen ben endins (no digueu que no us he avisat).

Podeu escoltar el disc mitjançant el següent enllaç d’Spotify  o bé demanar-lo en préstec a la Xarxa de Biblioteques Municipal.

Ipotser si us dic que la cançó de “Sabotatge” té unes bases rítmiques que reten homenatge a la magnífica cançó “You Can Call Me Al” del Paul Simon, la qual es troba dins del meravellós disc de Graceland, us faci encara més gràcia endinsar-vos-hi.

A mi, personalment, aquest detall em va encantar!

Que gaudiu!

Per Marta Garcia Corbeto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR