La cultura no val res
La cultura no val res

La ironia és una de les figures retòriques més fascinants que existeixen. La capacitat de l’ésser humà d’expressar una intenció o idea utilitzant justament el llenguatge contrari i fer-ne d’això un retret o una burla, no deixa de ser, si més no, interessant.

Com s’ha dit més d’una vegada, els catalans tenen un sentit de l’humor irònic i peculiar. D’aquí, per exemple, que a casa nostra triomfessin fa anys sèries com Els JovesThe Young Ones– o L’Escurçó NegreBlackadder-, a banda del més que reconegut Mr. Bean. En la ironia hi trobem, sobretot, referents cinematogràfics britànics. Més recentment també va triomfar a Catalunya Little Britain, i a casa nostra vam fer alguna cosa similar amb la producció Vinagre. Més tard han arribat sèries on el fil entre la ironia i l’humor és difícil de traçar, com El Crac (els gèneres han mort!).

En la literatura passa una cosa semblant. Les obres humorístiques de Tom Sharpe, i en especial les aventures del seu personatge Wild, han format part de l’imaginari català i en són només un exemple. A banda, aquí mateix hi tem tingut escriptors irònics tan magnífics com Pere Calders o encara podem gaudir de narracions extravagants o surrealistes com les de Quim Monzó.

Seguint aquesta estela, una de les darreres troballes ha estat la Mar Bosch i la seva segona i darrera obra: Les Generacions Espontànies. Amb moltes dosis d’humor i una ironia finíssima i intel·ligent, el llibre desgrana les aventures laborals i les vivència de l’Eva, que voreja els trenta, i es presenta a una entrevista de feina. A partir del seu Curriculum Vitae anirem descobrint aquest personatge tan peculiar que ens farà, sobretot, riure. Algú es pot sentir identificat amb les seves dèries i els seus impulsos, i la majoria hi reconeixerà un retrat impecable de la precarietat laboral que pateix la generació dels nascuts als anys 80. Tot sense victimismes, només amb la ironia i l’humor com a clau de l’èxit. (I val a dir que la protagonista, com una servidora, és nascuda a Palamós…!)

El podeu trobar a les Biblioteques de Catalunya i a les Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Per Clara Cardona (@cosesdelaclara) (www.cosesdelaclara.blogspot.com)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR