La cultura no val res
La cultura no val res

“Res a envejar”,  de la periodista americana Barbara Demick té com a subtítol la vida quotidiana a Corea del Nord i el llibre és exactament això perquè a través de 6 persones que han fugit del seu país d’origen, l’autora, explica com és la vida a Corea del Nord. Aquest llibre va ser publicat l’any 2009 i un any més tard guanyava el premi Samuel Johnson de no ficció i quedava finalista  del National Book Award. Malauradament aquest excel·lent reportatge sobre Corea del Nord no ha estat traduït de moment ni al català ni al castellà.

A través de sis persones: una parella d’enamorats adolescents, una metgessa, un noi sense casa ni família, una treballadora d’una fàbrica de confecció afecte al règim i la seva filla, Barbara Demick explica com és la vida a Corea del Nord. Els sis protagonistes tenen en comú que per diferents circumstàncies  han acabat fugint del país i són un testimoni de l’enorme transformació que suposa marxar de Corea del Nord. És com fer un viatge al temps de 50 0 60 anys de cop. Només creuant una frontera, passen d’un país que no té ni neveres a un país amb Internet, telèfons mòbils i tablets.

Res a envejar explica la fam que va patir Corea del Nord a l’inici dels anys 90, quan la ciutadania no tenia res per menjar i havia de recórrer a les escorces dels arbres.  Tot ho va desencadenar Xina quan va voler començar a cobrar pel subministrament de petroli i primeres matèries. El país es va trobar que no podia pagar i sense energia i primeres matèries va haver de tancar les fàbriques. Sense res a exportar, Corea del Nord no tenia fons per comprar ni tan sols electricitat i les mines de carbó, sense electricitat també van haver de tancar. I així tot queia com un castell de cartes. Sense energia, les granges col·lectives tampoc donaven els resultats previstos i no hi havia prou menjar per alimentar la població, part de la qual va morir de gana. El llibre explica tant les dificultats de malviure a Corea del Nord com les que tenen els protagonistes quan fugen i de sobte han d’adaptar-se a una societat capitalista que neda en l’abundància.

El títol del llibre “Res a envejar” prové de la propaganda del país que diu literalment això, que a Corea del Nord no tenen res a envejar a ningú. No obstant, les diferències entre Corea del Nord i Corea del Sud són quatre vegades més grans que les que hi havia entre l’Alemanya occidental i l’oriental quan es van reunificar. Una altra comparació curiosa és que la societat coreana del nord és plena d’informadors – un per cada 50 persones- superant a la Stasi. Aquest llibre sembla ficció si no fos perquè tot és ben cert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR