La cultura no val res
La cultura no val res

The elephant man” – sóc un home!

Hi ha pel·lícules amb les que se t’encongeix el cor. És probable que sovint no sigui aquesta l’emoció que anem buscant quan visitem una sala de cinema o quan ens trobem al sofà de cosa nostra, relaxats i disposats a tenir una estona sense pensar gaire. Tot i així, com a totes les arts, la varietat és necessària, i ser partícip de diferents mons on és possible posar-nos a la pell d’identitats que mai haguéssim somiat ens pot servir per ser més humans. Un exemple d’això seria visionant “The Elefant Man”, d’en David Lynch.

Tot comença quan un doctor, interpretat pel sempre efectiu Anthony Hopkins, es troba per casualitat amb en John Merrick, un home amb malformacions molt greus destinat a ser exhibit com un monstre de fira dia rere dia. A partir d’això, les seves vides canvien per complet: el doctor, primer mogut per l’interès científic i, més tard, deixant-se emportar pel seu costat més humà i compassiu, fa que aquesta mena d’home elefant tingui la possibilitat de redecobrir-se a si mateix després de tants anys de maltractaments i de trobar valor a la seva vida.

Basant-se en la història real d’en John Merrick, en David Lynch ens mostra un retrat en blanc i negre de la vida d’un home que només volia ser tractat com a tal. Els racons d’una ciutat poc amigable i enfonsada en les ombres són el perfecte escenari per un relat dur, que apel·la als sentiments dels espectadors i a qüestionar-se les seves pròpies accions. I és que és molt fàcil jutjar negativament a la desfilada de personatges que són dolents amb en John, però resulta molt més difícil posar-se a la situació i pensar: com haguéssim actuat nosaltres?

Tant l’Anthony Hopkins com en John Hurt en el paper de l’home elefant encarnen a la perfecció els seus rols; Hurt, de manera especial, dota la seva interpretació d’una gran credibilitat i sensibilitat, recreant un ésser maltractat per la vida però que encara manté la innocència d’un nen petit.

Una de les pel·lícules menys surrealistes d’en David Lynch però que conté algunes de les seves característiques marques d’autor, com l’exploració onírica (suggereix un origen certament estrany de l’aspecte d’en John) i el despullament de la naturalesa humana. Una obra que considero essencial de l’obra d’aquest director i a la que l’espectador assisteix amb el cor a la mà.

Troba-la a la xarxa de biblioteques.

Per Noemí Escribano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR