La cultura no val res
La cultura no val res

El clàssic d’Oliver Sacks és L’home que va confondre la seva dona amb un barret. Si us va agradar aquest llibre que recull històries curioses dels pacients d’Oliver Sacks també us agradarà Un antropòleg a Mart, que aplega set relats sorprenents amb els que s’ha enfrontat professionalment al llarg de la seva vida i que ens parlen de la complexitat de la ment i de la gran humanitat que transpirava Sacks.Com un antropòleg a Mart és com se sent una de les protagonistes dels set relats que recull el llibre d’Oliver Sacks. Ella és una biòloga i enginyera d’èxit professional però és autista i a l’hora d’establir relacions socials més enllà de les professionals se sent desplaçada, sense saber com reaccionar.  Fa vida normal amb l’excepció que no té vida social. Quan Sacks li pregunta si li agradaria ser “normal” i no tenir autisme, respon que no. Que no voldria renunciar a les capacitats que té i que no tindria si no patís la malaltia. El llibre aplega els casos d’altres pacients. Comença amb el cas d’un home que després d’un petit accident de trànsit sense importància perd la percepció del color. No em puc imaginar llevar-me un dia i veure que la meva vida és en blanc i negre i això és just el que li va passar al pacient de Sacks. Podria semblar un conte si no fos que el cervell pot jugar males passades com aquesta.

Un antropòleg a Mart (La Magrana) també inclou el cas clínic del cec que recupera la vista. En principi això hauria de ser una bona notícia. Mai m’havia parat a pensar el procés d’adaptació i la duresa que suposa per a un cec veure-hi. Deixar de confiar amb els sentits que l’han ajudat durant la ceguesa per aprendre a confiar en la vista sense por i aprendre a descodificar les distàncies i les mides. Tornar-hi a veure pot suposar dificultats neurològiques i psicològiques, que pels que hi veiem costen d’imaginar. Oliver Sacks també ens parla d’un cirurgià amb el síndrome de Tourette que pot exercir perfectament la seva professió, d’un jove inconformista que degut a un tumor es queda anclat en el passat, concretament a l’època hippy i d’un pintor monotemàtic obsessiu que dibuixa i pinta constantment el poble de la seva infància. Totes les històries se centren en la complexitat del cervell i tenen en comú l’esperit de superació amb el qual els pacients intenten superar les dificultats i s’adapten a la nova vida davant d’un neuròleg que intenta aprendre, comprendre i ajudar sense jutjar.

Troba’l a la xarxa de biblioteques.

Per Laura Juanola (https://laurajuanola.wordpress.com/)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR