La cultura no val res
La cultura no val res

El meu germà té catorze anys. Quan en tenia tretze no volia sentir a parlar de llibres. Jo l’havia impulsat a agafar algun conte curt, alguna novel·la juvenil d’aquelles que es llegeixen ràpid… Pensava que podrien agradar-li i serien un fàcil primer pas per aventurar-lo en la literatura. Malauradament, sembla ser que avui en dia llegir no està de moda.

Quina va ser la meva sorpresa, quan un bon dia buscava la novel·la que em tenia absorta, i la vaig trobar a les seves mans. Sense atrevir-me a interrompre l’avidesa amb la qual devorava el seu inici, vaig haver de deixar a un costat la meva lectura i cedir-li a ell. ‘És una novel·la per adults’ – li deia – ‘potser no l’entendràs massa, millor que comencis per alguna altra…’. Al principi semblava orgull, i després es va anar convertint en una veritable passió per tota novel·la que firmés la Maria Carme Roca.

Barcino va marcar un abans i un després. La història de Luci Minici Natal Quadroni Ver. Sí, encara recordo com el meu germà, que no havia llegit més d’un capítol de cap llibre, recitava el nom sencer del protagonista i n’explicava les aventures amb ulls brillants d’emoció. Ho vivia intensament, com si ell fos qui s’enfrontava al dia a dia d’un il·lustre romà. Per primera vegada, en girar l’última fulla de Barcino, va experimentar aquella agredolça sensació de buidor que t’aborda quan desveles la fi d’una novel·la apassionant.

Jo, que vaig encetar el meu viatge amb la història de Violant de Bar a Intrigues de Palau el 2006, redescobria a través dels ulls del meu germà un estil impecable i captivador, capaç de traslladar-te a l’escena descrita i fer-te bategar el cor al mateix ritme que els personatges. A partir de llavors, la desconeguda Maria Carme Roca, es va anar convertint en la Maria Carme, com si fos una més a l’hora de sopar. De les aventures romanes d’en Luci Minici, vam saltar al Faedor de Mentides i al Monestir Proscrit, fins arribar a l’Escollida pels Déus.

L’Empordà, sense esperar-ho, s’ha convertit en el protagonista d’un estiu familiar, i la història de l’Emporion grega ha anat il·lustrant tardes de lectura a l’ombra d’una morera. Llargues passejades per una misteriosa i emergent polis grega, les lluites i intrigues de personatges que encarnen el gènere humà sense pretensions. L’autora teixeix un entramat d’amor, ambició, venjança i lleialtat, sense oblidar el compromís amb la història dels nostres avantpassats, quan l’àgora bullia de gentada cada matí i el déu Asclepi feia ús del seu poder curatiu.

Una novel·la brillant, si se’m permet l’opinió de lectora parcial i enamorada de l’univers de la Maria Carme.

Recomano:
Barcino. Editorial Columna. 2009
Escollida pels Déus. Editorial Columna 2011
Les Dones de Jaume I. 2008
Intrigues de Palau. Novel·la guanyadora del Premi Néstor Luján. Editorial Columna. 2006
(consulteu a la pàgina web les novel·les infantils i juvenils)
Si voleu saber-ne més: http://www.mcarmeroca.cat/ 

Per Liss Roura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR