La cultura no val res

 

Jo crec que en algun moment de la vida, posats a descobrir quins estils de musica corren pel mon, acabes temptat de saber alguna cosa més del que en diuen música clàssica. I normalment ensopegues amb alguna recopilació de clàssics populars o dels hits dels últims 300 anys o de… música per a ascensor que deia un colega meu #nocomment.

 

Em refereixo a aquelles cançons imperdibles que no fallen a cap BBC (Bodes, Batejos i Comunions), aquelles que sempre et sonen i no saps per què o de quin anunci venen; que quan n’aprens el nom et sembla pertànyer a una elit cultural i hermètica, a una lògia massònica que ha de difondre la bona nova arreu del mon… No us ha passat mai? …ah,…  no?…vaja  #bitxoraro. És igual, seguim…

 

El format de recopilatori de música barroca és certament guanyador. Peces curtes, hits, entren a la vena, no et sents obligat a escoltar-lo de cabo a rabo i en l’ordre que et proposen, sinó que el format, al ser recopilatori, invita a escollir els favorits, a repetir-los, a reordenar-los. Un autèntic Mega Mix Classic. Sempre hi haurà puristes i detractors però, siguem honestos, si volem difondre el gust pels clàssics, no cal encorsetar-nos. Acostem-nos-hi lliurement i per gust, no per obligació. I aquest empaquetat és l’idoni. A mesura que refinem el paladar ja ens convertirem en més puristes, buscarem peces més desconegudes, aguantarem integrals complertes de tres hores d’aquell compositor que ens ha emocionat o d’aquell instrument que ens ha captivat, amb instruments d’època si cal (… Uff… Jo encara no he arribat a aquest nivell…).

 

Però anem al grà: què ha d’incloure un MaxMix dels barrocs comme il faut?

  • Comencem pel principi, el number one indiscutible, l’Adagio d’Albinoni. Es pot trobar des de versions orquestrals fins a quartets o quintets més íntims, més recollits… desgarrats inclús diria. A mi m’agraden més aquestes versions…
  • Un altre que mai pot fallar és el Canon de Pachelbel. Se’n poden trobar inclús Flash Mob‘s. O versions satíriques… que hi ha gustos per tot…
  • Per favor, el Minuet per a quartet de corda de Bocherini o de la miel de la Granja San Francisco. Exigiu-lo!
  • Bach sol repetir amb varies peces… O soc jo que el veig per tot arreu? És igual, si trobeu peces com les següents les gaudireu:

Aria de la Suite nº3 en re m de Bach. A mi em subjuguen les versions en petit format, amb el baix puntejat… #digue’mcapritxós

○ Cantata 147, Jesús joia del desig humà

○ El Largo del concert per clave en fa m o el Preludi en do, de el clave ben temperat, son peces obligades

○ A vegades es cola l’Ave Maria de Gounod,  per què el fons rítmic és el preludi en do de Bach. A mi la versió que més m’agrada és la del Bobby Mcferrin… poc barroc, però brutal…

○ I posats a colar Ave Maria’s, et colen també el de Schubert. Cap publema.

 

Ja veieu, el catàleg és extens i variat: balades com les d’Scorpions, marxeta com Lady Gaga, ballables com la Gloria Stefan, temazos com l’Adele, i exitazos com el Gangam Style. Vale, m’he passat! Pero enteneu el que vull dir, no?

 

Per J.Ignasi Bonet (@jignasib)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR